dijous, 22 de març del 2012

Colònies - Edició PRIMAVERA!

Doncs, sí! 

Seguim vius, i a més a més, gaudim del nostre temps amb COLÒNIES!


Aquest passat cap de setmana vam marxar de Colònies, aquesta vegada, a Banyoles, per canviar una mica. I sense cap mena de dubte va ser un cap de setmana rodó en tots els aspectes! 
L'estany de Banyoles - Com no pot ser perfecte el cap de setmana amb aquest paisatge?


Dissabte al matí ens vam trobar davant l'alberg de Banyoles, després de les salutacions pertinents, desitjar-nos alguns "Happy Saint Patrick's Day", de felictar a la Patri pel seu sant i de xafardejar una mica per l'alberg; vam decidir que ja era hora per començar amb el primer assaig del dia. 

L'assaig aquest cop amb vestuari!!!

Primera escena: Maria G i Gerard a primer pla; Xoan i Mònica darrera. 
Carles i Maria F a primer pla amb la resta de parelles de la primera escena. 
Després del primer assaig, l'hora de dinar havia arribat! Vam agafar els nostres entrepans i dinars varis i cap a l'estany vam dirigir-nos.
En una rotllana a l'herba vam dinar i mireu que bé que ens ho vam passar:
La felicitat en foto!
Com no podia ser menys, de postres hi havia pastís de la Milana i també Suchard (si se li podia seguir anomenant així perquè amb la calor que feia, havia quedat ben desfet!)

No sé si el vestuari que tenim ens anirà bé d'aquí a que estrenem l'obra (a principis de maig - aneu-vos reservant data!), ja que la tradició de portar pastisssos i galetes els dimecres a la tarda durant l'assaig s'està consolidant molt!!! Mmmmm però quins assajos més dolços!


El Suchard desfet!
Abans de seguir amb més assajos, vam arribar-nos uns quants fins a la vora de l'estany per ajudar a pair el dinar. Altres, els més mandrosos, simplement van fer la migdiada a la gespa. Que bé que s'hi estava!

Estareu d'acord que és preciós oi?

I aquesta? No us transmet molta tranquil·litat?
A alguns, la bonica estampa de l'estany no els aportava tranquil·litat, sinó tot el contrari. Aquí en teniu una mostra.
En Xoan poc tranquil i la Clàudia aguantant estoicament.
Altres, es culturitzaven gràcies als coneixements dels autòctons sobre l'orígen i la funció de les pesqueres de l'estany i fantasiaven en la hipotètica festa que podríem celebrar a la nit a una de les pesqueres.  
L'Àlex i en Carles (alias l'autòcton).
Els de la migdiada, com podeu apreciar, un grup bastant nombrós!!!
Zzzzzzz, que bé que va una migdiadeta al sol!
Però ja havíem fet un bon descans, així que vam recollir les nostres coses i cap a l'alberg un altre cop.

Tocava tarda d'assaig!!!

I quin deu ser el tema de conversa tant interessant? 
El públic! 
Serà això una escena real?
Ara sí, una mica per feina!
Després de passar la tarda entre les profunditats del que ens aporta Hiroshima i les superficialitats de la Cuore, tocava sopar!!!
I sabeu què vam fer després de sopar?   

U-N   A-L-T-R-E   P-A-S-S-E!!!  

Sí, som així de treballadors!!! 

(Acceptem felicitacions als comentaris! No us abstingueu!!!)


I per acabar de celebrar aquest dia de treball, vam desplaçar-nos cap a un bar molt ben ambientat, a l'estil Edad Mitjana. Unes cervesetes i el joc dels personatges, serien una bona combinació per acabar el dia.

Diumenge al matí vam llevar-nos amb unes miques de dificultats, alguns, altres ho van fer amb la més absoluta facilitat! Una dutxeta, l'esmorzar i a assajar!!! 
La Mònica necessitava encara més sol, així que el seu lloc era just al costat de la finestra!
La Nona (amb els llavis pintats per la Lola) i la Maria F. 
La Lucía i la Sandra (barret de Saint Patrick's Day).
Quarta part.
I què estarà pensant el dire? Li agrada el que està veient o no?

L'Àlex. 
Per acabar ja el cap de setmana, vam anar a dinar a un restaurant al costat de l'estany. No podíem marxar de Banyoles sense abans tornar-hi a anar.
I la veritat és que no ens vam pas equivocar amb la nostra decisió, perquè mireu que bonic que estava!!!
Si mireu detingudament a través de les aigües cristal·lines, veureu el monstre de l'estany!
La Bet fent de peix, ella sí que porta La Piscifactoria a la sang!
I ja per acabar, només una última foto, la de família!!!
Foto de grup, tot i que ja havíem perdut uns quants membres... 

Indiscutiblement, un molt bon cap de setmana!!! Gràcies a tots!

dijous, 29 de desembre del 2011

Seguimos aquí



Éste es un post morriñético o morriñil. Para los que tenemos morriña, vamos. Para que la larga espera navideña se haga más corta y más amena.

Y es que ayer era "Japi güensdei" y ¡nadie hizo referencia a ello! Ayer nos teníamos que haber juntado todos a hacer el mono en una sala con cristaleras oscuras, mesas apartadas y luces redondas que, por cierto, dan una luz perfecta para las fotos, tan perfecta, tan perfecta, que parece que ensayemos en una sala como dios manda... Nos teníamos que haber sentado, en el suelo claro, en ese segundo piso escondido a cotillear mientras los demás  se ligan, se f..., se besan, esperan taxis y se largan, en Hiroshima.







Para que la falta o fuese total y absoluta, ayer, hubo un atisbo de sentimiento teatril compartiendo canciones. Canciones que dejo aquí para el disfrute de todos y a las que añado dos más, que espero que los más veteranos sepan apreciar ;)





Se aceptan sugerencias de los más veteranísimos aún y muy importante (es decir VIP, very important "part") una canción de Comedia Policíaca, que ¡me pilláis en blanco! Eso o pongo la de "Tiburón" porque tensión había un rato... (Ja està, amb una miqueja d'auda, èxit! La vie en rose!)

Nos vemos pronto pececillos :)

divendres, 2 de desembre del 2011

Ressaca...


Dons si... Ahir varem tenir ressaca. Ressaca post-colonies. Ens vam tornar a trobar tots els peixos al nostre estimat seminari 2 amb la sensació que havíem menjat més llengua que la de costum, perquè ahir estàvem realment xerraires i el Cristian ho pot confirmar. Teníem ganes de parlar, de comentar la setmana, de recordar el cap de setmana, i això va fer que alguns ens guanyéssim un Shhhhht! ben estrident al que responíem amb el cap cot i un somriure entre els llavis. :) Alguns vam esperar retrobar-nos amb les provisions excedents del cap de setmana hipercalòric, però no va ser pas així. Hi ha algú que s'ha quedat tot el menjar!!!

Vam començar amb l'exercici que fem més a sovint últimament i que implica (per part meva) màxima confiança en el teu company: Tanca els ulls, deixat portar. Em costa, em costa molt no obrir els ulls però ahir ho vaig aconseguir! A continuació vam fer un exercici molt divertit d'imitació de formes de caminar que deixarà que deduïu per les fotos!


A caminar com la Sandra!

Cada cop l'obra agafa més forma, ja comencem a tenir posicions marcades i poc a poc comença a succeir aquell meravellós efecte que fa que introdueixis frases de la obra a la teva vida quotidiana gairebé sense adonar-te’n, com un automatisme, "a manca d'altra cosa". Les musiques son perfectes, amb els ulls tancats escoltat les veus dels altres companys seguint el ritme pausat de la musica pots imaginar-te a 780km de distancia, lluny del Clínic, a la Nièvre. A Nevers.



Colònies AW 11/12

Aclaración: AW 11/12: temporada otoño-invierno 2011/2012, que ya sabéis que los blogs de mda son los que más fama tienen...a ver si así nos acercamos un poco. 
Y ahora, empiezo. A la espera de la prometida y esperada entrada de Xoan  y viendo que no llega (y que probablemente no llegará) (paréntesis 2: Xoan, si llega, te doy permiso para que entres aquí y taches esto) me permito la libertad de disponerme a hablar sobre las famosas, increíbles, inigualables....¡mujeres barbudas! ah no...¡¡primeras colonias!!




Tras una llegada escalonada (gracias a despertadores que no suenan, clases varias y simulacros) fuimos capaces de reunirnos casi todos en Coma-Ruga, lugar de reunión ya repetitivo para nuestro querido fin de semana de rituales sectarios.

Además de ensayar, poco a poco que ¡aún son las primeras!, empezar a darle forma, comer sandwiches de nocilla-mandarina-fuet como si no hubiese un mañana y disfrutar del solete y la paella que nos ofrece la playa, este año a la lista hemos añadido:

- Happy Saturday Night Show (HSNS) con sus grandes momentos tanto cómicos como calenturientos.
- Búsqueda de la BSO de los grupos de las gymkana (nunca he sabido como se escribe este palabro)
- Hacer creer a los integrantes masculinos que el juego de la carta era sólo eso y que no queríamos besos.
- Prueba de reingreso a la secta tras el Erasmus o en su versión dos: como dejar a Patri desprotegida del invierno. Los próximos integrantes en pasar por la tijera de cocina son: Bet y Milana.
- Sesión de fotos eróticas.
- Intento de salvar el mundo mientras peleamos por una misera rebanada de pan.

Como de costumbre y sirviendo de precedente... ¡uno de los mejores fin de semana del año! Esperando ya al próximo e incluso, algunos, pidiendo uno más a menudo.

PD.: Se aceptan fotos, con entrada libre. Yo casi no tengo, me limite a disfrutar y guardarlo en la retina :)

diumenge, 6 de novembre del 2011

Colònies!!!!!!!!!

Ja s'acosten les colònies de teatre!!! Aquestes han de ser úniques, i amb els shows que hem de preparar, segur que tendrem tema per comentar durant molts de dies!!!  

Aquí vénen uns quants records de caps de setmanes teatreros:


Manresa, curs 2008-2009


El Masnou, curs 2006-2007



Muntanyola, curs 2009-2010



Manresa, curs 2008-2009


Comarruga, curs 2010-2011


Maria

dijous, 3 de novembre del 2011

Continuem






Hoy sin foto, porque inteligentemente me llevé la cámara sin tarjeta (así soy yo). {Al final si que hi ha foto, seguiu llegint.} [Resulta que la Nuri m'ha penjat unes fotos d'última hora, aquí estan, a dalt!]
Fins i tot, ara tenim un video si feu click aqui (o potser, es pot clicar al "play del mig, és una prova) Lo millor del video, la risa de la Nuria :)



Bueno, para empezar ¡molt bé peixets! El blog ha tenido mucho movimiento esta semana y de eso es lo que se trata!

Respecto a al encuesta, Xoan y Maria la fueron encabezando desde el primer momento (quizás hubo un poco de predisposición porque yo ya les había hecho propaganda...) aunque Gerard y Claudia casi los alcanzan al final. El próximo miércoles un gran aplauso para la pareja ganadora.

Els guanyadors de l'enquesta de la setmana.
La Maria (la mare que se'n va al llit amb el seu fill) i en Joan (el fill, novio de la seva pròpia germana).

A parte del ensayo, que parece que empieza a darle un poco de forma a la obra, anoche fuimos a ver "Amor, sexo y otra pamplinas" y como muchos de vosotros os rajasteis, la convertimos en una noche de chicas en toda regla. Estuvo muy bien y nos hubiese gustado compartirla con todos, así que para la siguiente ¡no hay excusa!

Recordad ir pensando en vuestro "espectáculo" para "les primeres colònies" y hacer propuestas sobre lo que quereis hacer/comer/beber... ¡yo quiero mandarinas con fuet y chocolate! que ya es tradición.

Y venga, en vez de "pel pròxim dimecres vull el text aprés estudieu! estudieu! estudieu!", pues para el próximo miércoles quiero récord de comentarios ¡comentad! ¡comentad! ¡comentad! :)

dijous, 27 d’octubre del 2011

Casi principio de curso




Bueno, pues ya estamos aquí de nuevo :)

Los primeros días de "ensayo" suelen ser un mezclum de actividades, casi siempre enfocadas a la improvisación (a mí personalmente la "impro" me asusta, pero aquí estamos para todo!) que no está de más practicarla, que nos puede sacar de algún apuro.

El goya de hoy, desde mi punto de vista, va para Xoan y Maria, por su interpretación "fantabulosa" en la teatronovela-comedia "Cómo conocí a mi madre y me la tiré sin saberlo", pero se aceptan opiniones diversas, que espero queden plasmadas en la super encuesta que he dejado encima de este post y en la que espero que participéis todos! ¡Hagamos de este blog algo interactivo!

Por otra parte, ¡ya huele a "primeres colònies"! Empezad a pensar en juegos para la noche, en los que no puede faltar la cadena de ropa ni la galleta aplastada... venga venga venga!

La frase de hoy: ¡Hay que saber decir NO!

Ale, peixets, a dejarse pescar!

P.